Després de la bona acollida que tingué l’exposició per part del públic l’any 2021, el Museu del Suro obre de nou les portes a Michele Curel, amb una mostra inèdita comissariada per la historiadora de la fotografia, Laura Terré.
Una mirada poètica i emocional de la fotògrafa nord-americana Michele Curel que posa el focus en l’obtenció del suro al bosc. Una realitat encara força desconeguda pel gran públic i, en canvi, molt important per a la sostenibilitat ambiental i la prevenció del canvi climàtic.
Una mostra descriptiva i sensible, resultat de tres anys de treball, que inclou 71 fotografies i un vídeo sobre la pela del suro a les comarques del Nord-est de Catalunya i el Rosselló.
L’exposició, oberta des de l’11 de maig i fins al 28 de juliol, és un reconeixement als homes invisibles del suro i una reivindicació de la important tasca que fan per l’equilibri ecològic del bosc.
L’exposició compren 71 fotografies de gran qualitat, en color i en blanc i negre, de diferents mides i formats, així com un vídeo testimonial d’entrevistes a la gent del bosc. Es tracta d’una mirada personal i emocional de l’autora, més enllà de la descripció de l’ofici, tornant a l’origen de les sensacions i records i amb el rerefons dels sentiments i opinions dels propis treballadors.
A través d’aquesta mostra, Michele Curel evidencia el rerefons emocional i poètic que contenen els paisatges i els retrats dels peladors de suro, vistos tots dos en un paral·lelisme que els fa anàlegs en importància i dependents els uns dels altres. El coneixement del terreny i el punt de vista proper queda palès en cadascuna de les fotografies.
Segons Laura Terré, el punt de vista de l’autora d’estima i admiració per aquests treballadors i els arbres, posa l’accent en la importància de regenerar, mantenir i preservar aquests boscos i fer de pont entre les societats urbanes i rurals amb l’esperança de que les noves generacions agafin el testimoni d’aquests homes que, tot i transformant-la, viuen en comunió amb la natura.
Lluny d’una idea romàntica que resti realisme a la feina que es duu a terme als boscos, Curel ens mostra la duresa de la jornada, el caràcter encara artesanal dels processos, la senzillesa de les eines, la noblesa dels rostres i la força dels cossos, amb la idea de promoure un canvi de paradigma en l’explotació de la natura en el futur com a escenari per a la reconstrucció dels espais naturals d’aquestes comarques, que veuen perillar l’eventual equilibri en les relacions entre l’home i el paisatge, alterades per l’abandonament de les activitats tradicionals i els impactes industrial i de l’explotació turística.
L’EXPOSICIÓ
“Sentir la Sureda”, presenta un conjunt coherent d’imatges amb l’objectiu de mostrar els protagonistes de la pela del suro a les comarques del nord-est català, entre les províncies de Girona, Barcelona i també al Rosselló. El to de la narració és descriptiu i sensible a l’hora, destacant la implicació de l’autora amb la temàtica tractada i el seu caràcter humanista, empàtic tant amb els treballadors com amb els arbres i l’entorn natural. No es tracta d’una exposició merament documental, en el sentit de presentar didàcticament els processos de la pela del suro i els entorns naturals, sinó mostra també les emocions de l’autora cap un tema que entén com a universal, més enllà de la localització a la qual treballa, sobre la Vida, la Natura i els éssers humans que hi viuen en contacte.
Les fotografies són una selecció feta expressament per a aquesta exposició, d’un treball més ampli que l’autora està portant a terme des de les peles del suro de l’estiu de l’any 2018 i que va continuar durant les temporades dels anys 2019 i l’estiu de 2020. La continuïtat del projecte en altres països es va veure afectada a causa de la pandèmia, per la qual cosa no ha pogut avançar, posposant-la al 2021.
La mostra inclou, també, el testimoni d’alguns peladors del suro en plena activitat. A través d’un vídeo de 15 minuts -amb guió, edició i disseny sonor de José Bautista / Kansei Sounds-, el públic és trasllada a l’interior del bosc, descobreix l’activitat de la pela del suro i pot sentir la sureda i la seva gent.
Aquest projecte te la missió de donar visibilitat als peladors del suro que, amb el seu esforç per guanyar-se la vida, també estan contribuint a una gestió forestal sostenible. Ells són els primers d’una llarga cadena d’homes i dones que treballen amb aquesta matèria primera natural.
Les alzines sureres -Quercus suber- són arbres endèmics de la Mediterrània Occidental i al voltant d’aquesta regió -principalment a Portugal, Espanya, França, Itàlia i el Magreb – milers d’homes treballen en aquesta activitat. Són homes invisibles que, encara que treballen a menys d’una hora de trajecte de les principals ciutats i pobles, la seva activitat és força desconeguda i poc reconeguda.
LA FOTÒGRAFA I AUTORA: MICHELE CUREL
Michele Curel va néixer a la ciutat de Nova York, filla d’argentins que s’hi havien desplaçat a treballar. Des de ben petita, la Michele va acompanyar els seus pares viatjant arreu del món. A la dècada de 1970 van traslladar la residència a Europa.
Primer a Barcelona i després a París, on la Michele va estudiar durant un any a l’École Active Bilingüe. Finalment va tornar a Barcelona, on va cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la dècada dels 80 va tornar a Nova York per a treballar com a assistent de fotògrafs importants. De mica en mica, la seva activitat es va especialitzant en el món editorial, ja com a fotògrafa autònoma, resolent encàrrecs d’importants editors, principalment treballs de retrat, d’ arquitectura (tant d’exteriors com interiors) i també de viatges.
A la dècada de 1990 va tornar a Barcelona, on encara viu i guarda el seu arxiu. Des de llavors ha treballat amb les publicacions més importants i prestigioses del món com el New York Times Magazine, Newswwek, Time, National Geographic, Vanity Fair, Sports Illustrated, Marie Claire (España), Elle (España) El País Dominical, La Vanguardia Magazine i El Mundo entre d’altres.
Curel és una fotògrafa incansable, que cerca sempre nous horitzons i viatja amb freqüència a la ciutat de Nova York i, en general, als Estats Units, a la resta d’Europa, a l’Àfrica Ha estat presidenta de l’AFPE (Associació de Fotògrafs i Fotògrafes Professionals d’Espanya).
Darrerament, es dedica a la producció de projectes de narrativa audiovisual “visual storytelling” Els seus interessos s’han orientat cap a la producció de projectes multimèdia sobre l’empoderament de les dones, la bioeconomia i la problemàtica del canvi climàtic a l’entorn dels boscos per construir un pont d’unió entre la societat urbana i la rural. Una tendència encara més accentuada pel fet d’haver esdevingut propietària de suredes. www.michelecurel.com
L’exposició “Sentir la sureda”, és una mostra que forma part del conjunt d’exposicions itinerants del Museu del Suro de Catalunya.
